Anys 60, la revolució
Hi ha un abans i un després de la vida nocturna a Platja d’Aro. A mitjans dels 60 quan va començar en el fenomen nocturn de les discoteques, anticipant temps de grans canvis, ruptures socials i de nous models estètics.
Fa mig segle que les dones van començar a ballar soles i sense sostenidor a Catalunya a l’ritme de música procedent de l’món anglosaxó, amb èxits dels Rolling Stones. La gran moguda de l’pop-rock i la música negra arribaven a locals amb gran descontrol. Begudes alcohòliques en got de tub, fumera de cigarrets acompanyaven la nit amb increïbles gogos animant una pista envoltada de llums psicodèliques i enormes altaveus.
Arriba Tiffany’s
La discoteca Tiffany’s inaugurada el 19 de juny de l’any 1965 per uns emprenedors suïssos a Platja d’Aro, dues setmanes abans del concert dels Beatles a la Monumental de Barcelona. Va ser la primera discoteca a trencar amb el concepte clàssic de sala de ball.
Tiffany ‘s va ser imatge de tolerància, seducció i desinhibició dins de la foscor de la dictadura franquista. Va ser pionera per la seva modernitat. Era un espai aïllat de la realitat exterior, amb un disseny arquitectònic cura. El local comptava amb un jardí tropical amb piscina que van muntar dins, tot una novetat i exclusivitat absoluta.
Un lloc increïble on l’ambient, música i la llum convidaven a entrar en una altra dimensió. I per descomptat, estava l’atracció de les estrangeres, que arribaven a mansalva, creant una revolució total, Tiffany’s va sortir a Interviú per acollir els primers topless de la Costa Brava.
A Tiffany, va venir tothom, fins Dali, rememora Huisgen, que va dirigir la discoteca des de 1965 fins a 1995.
Sent d’inspiració per als Pachá nascuts dos anys després de l’boom a Sitges, la llavor de l’imperi de les dues cireres, que més tard també va tenir seu a Platja d’Aro. Llavors comença la revolució de les millors discoteques a la ciutat costanera, s’inaugura Palladium (1966) i Maddox el mateix any. En aquests anys, en aquells dies gloriosos podien ajuntar 20.000 persones ballant a Platja d’Aro, turistes en cotxes luxosos i roba Armani.
Els 70, el canvi
Platja d’Aro era el màxim. Però als 70, Eivissa va començar a moure fitxa i guanyar la partida. Eren més permissius i el municipi de la Costa Brava va començar a popularitzar-se i així perdre el glamur i exclusivitat dels primers anys.
Els turistes comentaven “això ja no era una cosa especial, es va massificar”, van començar a redirigir-se a les illes. Platja d’Aro es va bolcar a l’turista de Barcelona i Girona.
Les nits Vip dels 70 va donar lloc a les ressaques dels 90, ja res era el mateix i això també toco sostre. Si en els 90 l’encarregat de les discoteques fingia ser un veí que cridava a la Guàrdia Civil a les 7.30 a.m., suplicant que algú posés fi a la nit; ara amb els Mossos a l’comandament a les 5 a.m. es tirava el tancament.
Els controls d’alcoholèmia van salvar centenars de vides, que es posaven en risc innombrable vegades. El no poder beure i conduir a l’igual que la llei de no poder fumar dins dels locals va perjudicar a la nit, assegura Toni Mix, que va treballar en gairebé totes les discoteques de moda de Platja d’Aro. “Tot és cíclic” asseguren.